Salta al contingut

Premsa

Projecte d’instal·lació de caixes-niu per a mussols a Oliva

El muntatge de les caixes niu es realitzarà el proper dissabte 17 de gener, a partir de les 10,00 hores del matí, al Parc l’Hort de la Bosca.

El regidor de Medi Ambient, Pepe Salazar, informa que des de la seua delegació es col·labora amb la Societat Espanyola d’Ornitologia, seu Llevant, (SEO / BirdLife), en un projecte d’instal·lació de 15 caixes-niu per a mussols al nostre municipi, per al control, recuperació i preservació d’aquestes aus rapinyaires nocturnes, “amb la finalitat de desenvolupar una metodologia que ens ajude a reforçar i millorar les poblacions de mussol, i com tots podem contribuir a aconseguir-ho”.

En l’actualitat el seu estat de conservació i les amenaces que presenta són les següents: la intensificació agrícola, els canvis en l’ús del sòl, els atropellaments i la caça il·legal són les seues principals amenaces.

– L’eliminació d’arbres vells, tanques i límits, per la concentració parcel·lària o la modernització de les explotacions redueix la disponibilitat de llocs aptes per a la caça, alimentació i nidificació. A més, és en aquestos llocs on es troba la majoria dels insectes i petits mamífers que són la seua font d’alimentació.

– L’abandonament de nombroses àrees de cultius tradicionals i el pasturatge extensiu ha originat un canvi rotund del seu hàbitat que ara es veu cobert d’arbustos o fins i tot de bosc.

– L’expansió de l’ús de plaguicides lligat a l’agricultura intensiva constitueix una altra de les possibles causes del seu declivi generalitzat ja que ha provocat la disminució d’insectes i micromamífers. L’ús de verins per al control de plagues agràries de micromamífers elimina el seu aliment i els intoxica en consumir aquests rosegadors enverinats. El mussol reclama les mirades de tots, però especialment del món rural, ja que el seu declivi, més d’un 40% en l’última dècada a Espanya, està ocasionat principalment pels canvis en l’agricultura. Actualment s’estima que hi ha al voltant de 50.000 mussols al nostre país.

– Fora de l’àmbit agrícola, els atropellaments i la caça il·legal constitueixen altres de les principals causes de mortalitat no natural, principalment d’individus joves de mussol i volanders

Què podem fer per ajudar-lo i protegir-lo?

Els agricultors poden crear límits que els serveixen per trobar aliment i refugiar-se dels depredadors, plantar arbres aïllats o fileres d’arbres (que també poden produir beneficis agronòmics o econòmics), així com mantenir i recuperar els murs de pedres entre parcel·les, el que facilitarà a les aus construir els seus nius.

Beneficis de la col·locació de caixes niu

El projecte d’instal·lació de caixes niu per mussols té com a propòsit reforçar la presència d’aquestes espècies a la zona, i assegurar una població estable al municipi al llarg del temps.

La reproducció d’aquestes aus és bastant peculiar, ja que necessiten de la presència de buits en parets o arbres per poder instal·lar els seus nius. La curta d’arbres vells de major port així com la restauració o enderrocament d’habitatges antics, han propiciat que actualment tinguen més dificultats per trobar llocs adequats. Les caixes que es van a col·locar van a facilitar ponedors assegurances, amb un seguiment pels responsables del projecte, i que es mantindran al llarg dels anys lluny de molèsties humanes.

D’altra banda, la major presència de rapinyaires ajudarà al control de petits mamífers com ratolins a les zones agrícoles del que es beneficiaran els agricultors amb menys danys per les seues collites.

Així mateix, s’intentarà potenciar la nidificació dels mussols lluny de carreteres, ja que són objecte d’atropellaments amb massa freqüència, principalment els pollastres volanders.

Per què és beneficiós per a l’agricultor?

Durant molts anys el mussol s’ha beneficiat de les activitats humanes en el sector agrícola i gràcies a això les seues poblacions es van expandir i van augmentar considerablement. Paral·lelament el mussol va ser i és un dels millors aliats de l’agricultor, ja que combat les plagues de rosegadors i llagostes de forma natural, i sense el cost que comporta la utilització de productes químics.

No obstant això, la intensificació agrícola i els canvis de l’ús del sòl experimentats en les últimes dècades han tingut un efecte completament negatiu, trencant-se el benefici mutu entre l’home i el mussol.

 

Per una agricultura sostenible

En SEO / BirdLife porta més de deu anys treballant perquè la política agrària comuna (PAC) incorpore criteris ambientals i fomente mètodes de producció més sostenibles i favorables per al medi ambient i les aus, buscant la compatibilitat amb la rendibilitat dels agricultors.

METODOLOGIA

Per abordar aquest projecte es requereix de la instal·lació de caixes-niu que faciliten la reproducció del mussol. Aquest és una espècie que accepta molt bé la presència d’aquest tipus de caixes-niu criant al seu interior. Localització:

– Aquestes estructures seran col·locades en zones estratègiques del terme municipal d’Oliva. Amb el permís dels propietaris, es col·locaran en els motors de reg, a una alçada d’uns 3 metres d’alçada amb una orientació sud-est. En una primera fase, es col·locaran 12 caixes-niu a la zona oest de la N-332.

Seguiment i maneig dels pollastres

Membres de la Societat Espanyola d’Ornitologia seran els encarregats de fixar les caixes-niu amb el suport de la Delegació de Medi Ambient de l’Ajuntament d’Oliva. Un cop col·locades, aquests membres faran el seguiment dels nius artificials mitjançant l’ús d’òptica a distància.

Per conèixer els moviments de l’espècie, personal expert s’encarregarà d’anellar els polls, amb dos tipus d’anella, un metàl·lica que actuarà com el seu DNI, la qual és obligatòria en projectes d’anellament, i un altre tipus d’anella però de lectura a distància, que serà de colors (anelles taronges) o alfanumèriques. Això permetrà analitzar la dispersió dels pollastres des del lloc de naixement fins al seu nou lloc de reproducció. Un altre dels paràmetres a analitzar serà la supervivència juvenil i adulta, possible gràcies al marcatge.

Es col·locaran càmeres de fototrampeig per al seguiment d’algun niu per estudiar l’alimentació, i comprovar que efectivament, són uns bons depredadors de rosegadors. A més, es recolliran les egagròpiles que puguen haver en l’entorn immediat de la caixa-niu.

Participació en el projecte

El projecte té una base científica però alhora divulgativa mostrant el gran paper d’aquesta espècie sobre el control de rosegadors en els nostres camps de cultiu. Els responsables d’aquest treball seran ornitòlegs experts socis de la Seu / BirdLife que compten amb el permís per al maneig i anellament d’aus expedit pel Ministeri de Medi Ambient i la col·laboració de l’administració local, i en particular, de la Delegació de Medi Ambient. La col·laboració d’aquesta delegació serà:

– Econòmica, aportant el necessari per als materials que es requereixen (fustes, cargols, etc.): total: 461 euros.

– Difusió a la ciutadania d’aquest projecte, incidint en els avantatges de tenir en els nostres camps, una bona població de Mussol.

– Col·locació de les caixes per mitjà de la brigada municipal

Altres grups col·laboradors seran:

* Agricultors: un dels majors beneficiaris del projecte. Els responsables del projecte han de treballar mà a mà amb els agricultors per mostrar-los el benefici de l’espècie, i el nul perjudici sobre l’agricultura.

* Caçadors: Aquest col·lectiu ha de ser conscient de la importància del Mussol per al camp, i la nul·la interacció que té sobre preses cinegètiques, i difondre entre els seus membres la col·laboració desinteressada amb el projecte.

* Ciutadans: El projecte es presentarà al públic en general, seguit d’una activitat de participació ciutadana que consistirà en el muntatge de les caixes niu. Els més petits participaran directament, i podran apadrinar la seua caixa-mussol, rebent notícies sobre la seua caixa i imatges dels pollastres poden assistir al anellament dels mateixos.

El muntatge de les caixes niu es realitzarà el proper dissabte 17 de gener, a partir de les 10,00 hores del matí, al Parc l’Hort de la Bosca.