El documental, produït per l’Ajuntament d’Oliva, s’estrenarà i projectarà divendres 27 d’abril, a les 20.00 h al Teatre Olímpia
Hi haurà imatges inèdites i 23 entrevistes a investigadors locals i testimonis
El pròxim divendres, 27 d’abril, a les 20.00 h al Teatre Olímpia es presentarà i projectarà el documental Els Camins de la Memòria, en el marc del II Cicle ‘Fem Memòria’ que organitza l’Ajuntament d’Oliva. Es tracta d’una producció ambiciosa de 60 minuts de durada sobre com es va viure la Guerra Civil i la postguerra a Oliva. El documental ha estat produït pel consistori oliver i l’empresa Bon Dia Comunicació.
El treball audiovisual compta amb entrevistes a 16 testimonis directes de la guerra, així com dels seus descendents, a 6 investigadors locals del període (Joan Morell, Pura Peiró, Vicent Malonda, Pep Sanchis, Emi Girau i Joan Escrivà) i a Vicent Fuster, president de l’Associació Progrés i Solidaritat, fundada a Oliva per recuperar la Memòria Històrica del poble.
Imatges d’arxiu i inèdites
Els Camins de la Memòria conté imatges, fixes i mòbils, d’Oliva als anys 30, moltes d’elles inèdites. Els entrevistats han facilitat la documentació amb fotos originals dels protagonistes olivers de la guerra. La producció s’ha nodrit també de les fotos de l’època del poble, compilades i facilitades per Edicions Tívoli. Així mateix, cal destacar que s’ha aconseguit incloure-hi escenes del reportatge audiovisual Hjelp Spania! (1938), del desaparegut fotoperiodista germànic-mexicà Walter Reuter. El reporter va estar a Oliva per immortalitzar i gravar la vida dels xiquets refugiats d’altres parts de l’estat.
Els centenars de xiquets i xiquetes refugiats van ser allotjats en 5 colònies, repartides en edificis diferents del llarg i ample del poble. Segons l’investigador local, Joan Morell, Oliva va aconseguir acollir fins a un total de 3.000 refugiats, els quals s’allotjaren en cases particulars i edificis confiscats pels governs republicans locals. Hjelp Spania! de 12 minuts de durada, ha estat facilitada per l’artista noruega Eva Koch, filla de Chris Koch, una de les xiquetes de les colònies de refugiats, adoptada, en acabar la guerra, per la voluntària noruega Nini Haslund. Precisament, gràcies a la cooperació logística i econòmica del país escandinau, Oliva i el govern de la República van poder fer front a les despeses generades per les colònies de xiquets.
Un homenatge als alcaldes republicans
El documental aprofita l’ocasió per retre homenatge als olivers que van formar part de la vida política de la República i la guerra. Amb l’objectiu de fer memòria i reconéixer el seu paper, el documental visibilitza les figures dels cinc alcaldes republicans, la majoria d’ells afusellats i exiliats en acabar la guerra: Domingo Escrivà, Vicente Garcia Vallés, Félix Vallecillo, Lorenzo Calatayud, Higinio Granell i Jaume Garcia Ferrando.
A banda de la reivindicació dels alcaldes republicans, Els Camins de la Memòria relata quin era l’ambient de revolució al poble, així com els episodis de destrucció d’arxius locals i patrimoni religiós. Tanmateix, es compta amb fotos inèdites dels olivers als fronts com el del Jarama, Terol o Extremadura, així com dels voluntaris a la División Azul.
Testimonis vius i fills de represaliats
Amb direcció i guió de la periodista Cèlia Cerezo, Els Camins de la Memòria ha arribat just a temps per captar els testimonis vius de la guerra: una supervivent dels 15 olivers refugiats a l’URSS, la xiqueta de Rússia, Antonia Albero (90 anys); dues xiquetes de les colònies d’Oliva, Raquel Marín (90 anys) i Ana López Barri (89 anys); així com José Luís Fiol (90 anys), fill de la mestra republicana Carmen Valero, qui va fer classes a l’Escola de xiquetes número 1 d’Oliva des del 1923 fins al final del conflicte, quan va ser inhabilitada pel règim de Franco.
Els Camins de la Memòria ha estat l’oportunitat per donar veu als familiars de les víctimes del franquisme, aquelles que van ser afusellades els primers anys de la postguerra. Oliva encapçala el nombre de persones de la Safor executades pel franquisme. Se situa per davant, fins i tot, de Gandia. Es compten per 66 els olivers afusellats i soterrats a fosses de Gandia, Sueca i Paterna. En la seua majoria, eren homes dedicats al sector agrícola i que, en els darrers anys, havien tingut una certa participació política al poble. En nombroses intervencions, fills i néts assenyalen que, les darreres dècades, s’han sentit silenciats, estigmatitzats i abandonats per les institucions.
L’equip de Bon Dia s’ha desplaçat, fins i tot, a Perpinyà (França) per entrevistar a la filla d’un dels dos supervivents olivers del camp de concentració de Mauthausen, José Aunión. Hi hagué un tercer veí d’Oliva, Ricard Pellicer, que no aconseguí eixir-ne viu.
En resum, Els Camins de la Memòria és una síntesi d’allò que es va viure a Oliva des del 1936 fins al franquisme. La localitat de la Safor, gràcies a la tasca dels investigadors locals, ha aconseguit reunir una bona quantitat d’informació i testimonis del període, la qual s’ha pogut materialitzar en el documental. Amb tot, es mostra el paper que va tindre el poble d’Oliva en eixe període de guerres. Rússia, Noruega, França, Àfrica, Argentina i Oliva són alguns dels punts cardinals d’aquest camí cap a la memòria.
- Direcció o guió: Cèlia Cerezo
- Producció executiva: Faus Olmos
- Càmera i muntatge: Miquel Quirós
- Realització: David Molió
- Efectes i grafismes: Iris Sastre
- Producció: Ajuntament d’Oliva i Bon Dia Comunicació SL.
- Durada: 60 minuts
