L’Ajuntament d’Oliva tanca l’exercici 2018 amb un resultat pressupostari ajustat positiu, de 3.511.470,48 €, i amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de 5.199.607,05 €.
Amb tot, i malgrat no tindre ja endeutament, aquestos diners (estalvis) continuen ‘captius’ de la regla de despesa. Una situació absurda en la qual es troben ja molts ajuntaments, i que l’Ajuntament d’Oliva ha denunciat en diverses ocasions.
En el proper plenari es donarà compte del decret 357/19, mitjançant el qual s’ha aprovat la liquidació del pressupost municipal corresponent a l’exercici de 2018. Presentant un resultat pressupostari ajustat positiu de 3.511.470,48 €, xifra que indica la diferència entre les entrades (drets reconeguts) i les eixides (obligacions reconegudes) de l’exercici, una vegada aplicats els ajustaments corresponents.[1]
I presentant un romanent de tresoreria per a despeses generals de 5.199.607,05 €. Aquesta xifra és la que millor permet conéixer la solvència o capacitat econòmica que té una administració per a afrontar els seus deutes, perquè mostra la situació econòmica en el supòsit que es pagaren tots els deutes i es cobraren tots els ingressos pendents, amb independència de l’exercici que foren.[2]
Aquest romanent de tresoreria per a despeses generals presenta una novetat respecte als romanents de tresoreria d’anys anteriors, i és que, per primera vegada, s’acumula al de l’exercici anterior (1.829.731,72 €). Això ocorre perquè, en no tindre endeutament,[3] aquestos diners no es destinaran a l’amortització anticipada de deute, com havia vingut ocorrent els anys anteriors.
Així, en termes objectius, l’Ajuntament d’Oliva presenta la millor situació econòmica de la seua història recent (vore Annex 01). Per tal que ens fem una idea: si la legislatura començava amb un endeutament de -5.515.137,28 € (una vegada descomptats ja els diners del romanent de tresoreria per a despeses generals del resultat pressupostari de 2014), ara presenta un superàvit real (és a dir, estalvis sense cap endeutament a atendre) de 5.199.607,05 €. La qual cosa suposa una diferència de 10.714.744,33 € entre la situació municipal actual i la de 2015.
Però, l’altra cara de la moneda és que, a causa del sostre i a la regla de despesa (art. 12 de la LOEPSF),[4] aquestos diners tampoc no poden usar-se sense incomplir dita norma. Una situació absurda que ja ha estat denunciada diverses vegades per l’Ajuntament d’Oliva (acords plenaris de novembre de 2016 i octubre de 2018), i per molts altres ajuntaments en situacions similars.
De fet, en l’exercici 2018 (tot i no haver fet ús del romanent de tresoreria per a despeses generals de 2017), l’Ajuntament d’Oliva ha incomplit la regla de despesa, com a conseqüència, principalment, de la major despesa ocasionada per les obres de finalització d’Aigua Blanca IV, i pels increments de recaptació derivats de la regularització cadastral de 2016-17 (que no augmenten el sostre de despesa!).[5]
Declaracions del regidor delegat d’Hisenda, Vicent Canet
«La liquidació d’enguany ens deixa un sabor agredolç. Per una banda, tornem a tindre uns resultats molt bons, però continuem patint les restriccions d’una normativa absurda (per al nostre cas concret, i d’altres ajuntaments en situacions paregudes) que impedeix que la bona situació econòmica revertisca en beneficis directes a la ciutadania.
Ja fa anys que anem insistint i advertint-ho, però a partir d’enguany és quan més evident va a mostrar-se l’absurd de la situació: som un ajuntament sense endeutament, amb uns estalvis nets de 5.199.607 €… però no podem gastar-nos-els (!), perquè incomplim una norma (la LOEPSF) que ni tan sols té en compte el supòsit de les administracions sense deute públic. És a dir, que els ciutadans i ciutadanes d’Oliva, com que ja no tenim deute públic (que és un dels principals objectius de la LOEPSF) disposem d’uns estalvis de 5.199.607 €, que corresponen al superàvit de les liquidacions dels pressuposts de 2017 i 2018 (import al qual aniran sumant-se, en cas de produir-se, els superàvits dels futurs exercicis), però, no podem fer ús d’eixos estalvis perquè augmentar la despesa suposaria incomplir l’art. 12 de la LOEPSF. En definitiva, tenim els nostres estalvis ‘captius’ de la regla de despesa. I l’única forma d’eixir d’esta situació, mentre no canvie la normativa (com hem demanat moltes vegades), és caure en el seu incompliment plurianual, de conseqüències incertes.
Aquesta és una situació que afecta a molts altres ajuntaments sanejats, i que estem denunciant de fa temps. Perquè s’ha demostrat que les «inversions financerament sostenibles» no són una bona solució. Cal que les entitats locals sense deute, i amb estalvis, puguem fer un ús àgil dels mateixos, com hem reclamat tantes vegades. Per a la qual cosa cal modificar tant l’art. 12 de la LOEPSF,[6] així com la seua disposició addicional 6a.[7] És una reivindicació totalment lògica, i justa. Cal recordar, a més, que les administracions locals són les que més estem complint els objectius de reducció del dèficit públic.[8]
«Vull acabar en positiu, remarcant que, malgrat totes aquestes absurdes limitacions, la situació econòmica de l’Ajuntament d’Oliva és, objectivament, la millor de la seua història, amb les xifres a la mà. I, com sempre, vull agrair el treball constant i rigorós dels serveis financers de l’ajuntament, així com també la coresponsabilitat de tots els companys i companyes amb delegacions. És gràcies al seu treball i la seua responsabilitat, juntament amb l’esforç de la ciutadania, que podem gaudir de resultats positius.»
Annex 01: Històric de la situació econòmica global de l’Ajuntament d’Oliva
Notes
[1] Les desviacions de finançament (tant les positives, com les negatives) i els crèdits finançats amb el romanent de tresoreria per a despeses generals de l’exercici anterior).
[2] Restant els possibles REXs de les factures d’exercicis anteriors i les obligacions pendents d’aplicar a pressupost (compte 413). Així com els saldos de dubtós cobrament i l’excés de finançament afectat.
[3] El 19 de gener de 2018 l’Ajuntament d’Oliva va procedir a la cancel·lació anticipada dels últims 3 préstecs bancaris que li quedaven. Assolint així l’endeutament zero, que és precisament un dels objectius de la LOEPSF.
[4] El 27 d’abril de 2012 es va aprovar la Llei orgànica 2/2012 d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF), derivada de la reforma de l’article 135 de la Constitució (BOE 27-09-2011), en la qual es regulen diversos conceptes d’aplicació a l’hora d’elaborar uns pressupostos municipals. Un dels més famosos i determinants és la denominada regla de despesa, aplicable a les administracions, la qual pretén aconseguir que l’evolució de la despesa pública estructural se situe en línia amb el creixement potencial de l’economia. Sorgeix així el concepte de límit de despesa, que és el màxim de despesa no financera que poden assumir les administracions públiques (anteriorment la limitació només estava prevista per a l’Estat). Un límit que, si es sobrepassa, obliga a l’aprovació d’un pla econòmic-financer que permeta la correcció de la desviació en el termini d’un any. El límit de despesa es calcula prenent com a referència la despesa computable del pressupost liquidat de l’any anterior, la qual es multiplica per un coeficient que fixa cada any el Ministeri d’Hisenda.
[5] Els procediments de regularització cadastral derivats de la disposició addicional 3a del Reial Decret Legislatiu 1/2004, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, generen uns augments de la base liquidable dels padrons d’IBI (tant rústic com urbà), així com també uns augments puntuals de recaptació vinculats a la liquidació dels exercicis anteriors no prescrits (rebuts dels darrers 4 anys). Augments extra que no augmenten el sostre de despesa de les administracions afectades.
[6] En el sentit de disposar que els superàvits pressupostaris de les entitats locals sense deute (= estalvis) no es consideren una despesa computable a efectes de la regla de despesa.
[7] Legislant, específicament, que les entitats locals que no tenen deute financer, i complisquen els requisits de la referida disposició, podran aplicar els superàvits pressupostaris (= estalvis) a finançar lliurement les despeses que consideren més oportunes per a l’interés general de la ciutadania.
[8] Com reconeixen tots els indicadors econòmics, fins i tot el mateix preàmbul del Reial decret llei 1/2018 (BOE 24-03-2018): «les entitats locals són, des de l’any 2012, el primer nivell d’Administració pública que ha aconseguit presentar superàvit en els seus comptes».