Coincidint amb el centenari de la declaració com a Monument Arquitectònic-Artístic, el Palau Comtal d’Oliva comença a recuperar part de la seua esplendor
L’alcalde d’Oliva, David González, i el regidor de Patrimoni Arquitectònic, Julio Llorca, han realitzat aquest matí una visita a les obres de restauració del Palau Comtal d’Oliva. Unes obres de conservació i rehabilitació cofinançades per la Unió Europea, a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Comunitat Valenciana 2014-2020, amb la participació de la Generalitat Valenciana i el mateix Ajuntament d’Oliva. En la visita els han acompanyat els portaveus dels grups municipals a l’Ajuntament d’Oliva i els tècnics de la direcció facultativa de les obres.
“La restauració d’aquest element patrimonial, dels més rellevants de la ciutat, és una de les notícies més importants dels darrers anys per a Oliva. Per a arribar fins ací s’ha treballat moltíssim per part de diferents corporacions municipals. Des de l’any 1988, que s’adquirí la primera casa, fins ara no hem desistit en l’objectiu de recuperar l’esplendor de l’època daurada de la nostra ciutat” assenyalava l’alcalde David González.
“Aquestes primeres actuacions, així com les posteriors previstes en el Pla Director, contribuiran a la revitalització del Centre històric i posaran en valor tot el seu entorn. La torre de La Comare ja no estarà sola. La torre sud-oest, que ja està al descobert, també serà visitable i juntament amb el fossat i la muralla sud-est formaran un conjunt museístic de gran rellevància.”
La restauració consisteix en la recuperació dels espais i la configuració exterior del Palau Comtal d’Oliva, diferenciant les diferents fases constructives de l’edifici i recuperant les visuals i l’escala de l’edificació defensiva.
A més, s’ha tingut en compte la lectura d’empremtes que han aparegut, dins dels murs i en el subsol, per a la seua restauració i correcta llegibilitat. Per a això, s’estan emprant materials respectuosos amb els preexistents i es diferenciarà clarament la intervenció dels elements originals, establint com a prioritat la conservació del bé i el diàleg entre materials. S’estan utilitzant materials que ja existien en el palau, com ara morters de calç en lloc dels morters de ciment actuals, i materials com la fusta, la ceràmica i l’acer per a generar nous volums i reduir la repercussió visual entre les peces preexistents i les noves.
Així mateix, es pretenen recuperar les visuals i l’escala de l’edificació defensiva a través de la posada en valor del fossat oriental, creant una nova zona enjardinada exterior per a l’ús de la població, i de la visibilització de les torres perimetrals que encara es conserven de l’antic palau.
D’aquesta forma, es recuperen els traçats originals i es marca un punt d’inici per a la recuperació completa del bé patrimonial.
L’alcalde ha agraït les tasques de tots els membres de les diferents corporacions municipals que han donat suport a aquest projecte i ha recordat que parteix d’un acord adoptat al ple de l’ajuntament.
Amb la mateixa subvenció dels fons FEDER s’està executant la restauració d’un altre patrimoni arquitectònic dels Centelles-Riusech: l’Enginy*. L’Enginy fou la peça fonamental del rendible negoci de la producció de sucre a partir de la canyamel, base de la seua riquesa. I el Palau Comtal fou, justament, la seua màxima expressió. Els dos monuments conformen l’aparador que evidenciava el poder i el refinament de la bel·licosa família nobiliària.
En breu es realitzarà una segona visita a l’obra de restauració de l’Enginy i es convocarà la roda de premsa pertinent per a donar més detalls.
INFORMACIÓ COMPLEMENTARIA
Breu descripció de la importància patrimonial del Palau Comtal i l’Enginy
Ambdós edificis tenen un denominador comú: formen part del patrimoni arquitectònic dels Centelles-Riusech. L’Enginy fou la peça fonamental del rendibilíssim negoci de la producció de sucre a partir de la canyamel, base de la seua riquesa. I el Palau Comtal fou, justament, la seua màxima expressió. L’aparador que evidenciava el poder i el refinament de la bel·licosa família nobiliària.
Uns projectes que no naixen de la improvisació
L’actuació en el perímetre del Palau Comtal ha estat esperada i preparada durant molt de temps. Cal recordar que la primera de les cases del recinte de l’antic Palau (la torre del C/ de la Comare) va ser adquirida per l’Ajuntament d’Oliva l’any 1988. I, d’aleshores ençà, s’han adquirit 14 cases més, en compliment del programa d’adquisició d’immobles aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 27 de desembre de 2001.
El projecte d’intervenció que ara es planteja és coherent amb el Pla Director del Palau Comtal, aprovat pel Ple de l’Ajuntament el 28 de juny de 2018.
Palau Comtal
El Palau Comtal dels Centelles d’Oliva fou declarat Monument Arquitectònic-Artístic, en data 23 de juliol de 1920, mitjançant Reial Ordre, de conformitat amb la Llei de 4 de març de 1915 i el Reial Decret de 25 d’agost de 1917 (Gaceta de Madrid, 2-8-1920).
L’ocult Palau Comtal dels Centelles d’Oliva, en el seu moment d’esplendor (ss. XV-XVI), fou un edifici gòtic amb elements del primer renaixement italià. En el seu estat original, repetia l’esquema dels palaus valencians de l’època: planta quadrada (lleugerament irregular), amb torres circulars als cantons, i rectangulars als llenços occidental i oriental.
En 1871 l’edifici es va vendre, i es va iniciar el seu procés de deteriorament. En 1882 es va obrir el carrer del Palau, i el recinte començà a ser habitat. En 1917 l’arquitecte danés E. Fisher va comprar bona part de la construcció amb la intenció de traslladar-la a Copenhaguen. Inicià els treballs, però li ordenaren parar perquè en juliol de 1920 una Reial Ordre declarava el Palau Monument Arquitectònic-Artístic. Anys després patiria tempestes i els efectes de la guerra civil, fins que en 1950 fou declarat edifici en estat ruïnós i enderrocat parcialment.
En l’actualitat, la majoria de les seues restes s’hi troben ocultes a l’interior de les cases dels carrers de la Comare, de les Torres, de l’Aula i del Duc d’Osuna. Altres elements van ser espoliats o portats a Dinamarca, i alguns adquirits per la Hispanic Society of America.
Malgrat tot, encara s’hi conserven quasi la meitat de les seues muralles, quatre de les set torres, i nombrosos vestigis de les estances de la planta baixa i primera (especialment a l’ala occidental).
A més, al Museu Arqueològic d’Oliva s’hi poden vore sis de les columnes de marbre blanc, rematades per capitells corintis, que hi havia al claustre, així com una excel·lent maqueta i els 113 plànols realitzats pels arquitectes danesos E. Fisher i V. Lauritzen en 1917-20. De les restes que hi perduren, la Torre del carrer de la Comare és la més representativa pel seu estat de conservació. Una altra de les restes que es conserva (fora del perímetre del Palau) és la columna de la finestra situada a la casa núm. 7 del carrer de la Verge del Carme. Aquesta columna de marbre, amb capitell esculpit i influències morisques, és el partidor de llum d’una finestra que recorda les finestres gòtiques del Palau.
