Oliva Raval137Oliva i el seu territori constitueixen, des dels temps  antics, lloc d’assentament dels distints pobles que s’han establert en la façana mediterrània. D’això en donen testimoni els seus nombrosos jaciments arqueològics, des del paleolític, passant per ibers, romans i musulmans, que la fan una població destacada en el panorama arqueològic peninsular. Bona part del mèrit correspon a la seua posició estratègica, ja que constitueix lloc de trànsit de la calçada romana que uneix les ciutats de Xàtiva i Dénia. En l’època de dominació islàmica, el nucli principal d’Oliva comença a destacar sobre la resta de poblaments dels voltants i el castell de Rebollet assegura la defensa de l’eixida sud de la comarca de La Safor.  Després de la conquesta cristiana de mitjan segle XIII, i la creació del Regne de València pel Rei Jaume I, Oliva s’incorpora al món del cristianisme i la cultura occidental, i els nous pobladors, vinguts de terres catalanes i aragoneses, s’estableixen en la part baixa de la muntanya de Santa Anna, coneguda com a vila, mentre els musulmans ocupen la part alta o raval. Ja a principis del segle XV, Oliva es situa al capdavant de la producció de sucre, que es fabricava a partir de la canya de mel, producte que en aquell moment dominava els mercats europeus. L’enginy d’Oliva, és el lloc on es fabricava el sucre, l’edifici encara es conserva parcialment, i es troba situat al costat del carrer l’Enginy.
El 1448, Oliva es converteix en centre del comtat homònim i, durant la centúria següent, el comte Serafí de Centelles reprodueix al seu palau l’esplendor de les millors corts renaixentistes. Oliva tenia un dels millors palaus del Renaixement de tot l’antic Regne de València.
Tamarit005El 1609 l’expulsió dels moriscos deixa els camps valencians desolats. S’inicia, llavors, un llarg període de decadència demogràfica i econòmica, culminat a principis del segle XVIII amb la Guerra de Successió. La rendibilitat del sucre davalla estrepitosament i, en conseqüència, és substituït pel cultiu de l’arròs i pel de la morera (producció de seda), que revoluciona la incipient expansió de la indústria sedera.
Els inicis del segle XVIII, vénen marcats pel final de la Guerra de Successió i la Batalla d’Almansa, i les seues conseqüències al llarg i ample de l’antic Regne de València, amb la pèrdua dels Furs, l’augment d’impostos, i com no podia ser d’altra manera, també va afectar Oliva econòmica i socialment. Fent-se popular una dita que ha arribat fins als nostres dies entre la gent del poble, i que s’utilitza, encara avui, quan passa una cosa greu o dolenta…”Quan el mal ve d’Almansa a tots alcança“.
A mitjans dels anys 700, la recuperació ja és evident, però Oliva, a més, destacarà per ser la vila natal de Gregori Maians, un dels més grans erudits europeus de la Il·lustració. El seu nebot Gabriel Ciscar seguirà els seus passos i, a més  d’aconseguir el títol d’almirall de l’Armada, serà regent d’Espanya durant el turbulent període de la Guerra d’Independència, o Guerra del Francés, i introductor a l’Estat Espanyol del sistema mètric decimal.
El segle XIX és testimoni d’un altre canvi decisiu en l’agricultura valenciana i molt especialment en  l’olivera: la introducció del taronger. Conreat pràcticament com a monocultiu, ha aportat a Oliva llargues etapes de prosperitat econòmica. A principis del segle XX, se li va afegir una puixant indústria terrissera, amb els populars rajolars. No obstant això, la necessària diversificació productiva ha encaminat Oliva des de la dècada del 1960 cap a una ampliació de l’activitat industrial i de serveis, especialment en el sector turístic, del qual Oliva Nova n’és el projecte més visible a hores d’ara.