El Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) és el principal instrument financer de la Unió Europea per a corregir els desequilibris en els nivells de desenvolupament de les diferents regions europees i enfortir la seua cohesió econòmica, social i territorial. En línia amb aquesta finalitat i amb “l’Estratègia Europea 2020”, el Govern de la Generalitat va aprovar el Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Comunitat Valenciana que constitueix el document marc on es determina l’estratègia i els objectius de les actuacions a confinançar pel FEDER. Entre aquestes es defineix com a prioritària la subvenció de les que tinguen per objecte “promoure la protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural dispers per tota la geografia valenciana, facilitant la seua preservació i, al mateix temps, la seua consideració com a font d’activitat i de riquesa local, així com el foment de l’aparició i/o augment d’activitat turística sostenible que servisca per a proporcionar a la població un mitjà de vida que possibilite la seua permanència en el propi entorn”.
Les actuacions objecte de subvenció a Oliva per part del P. O. FEDER de la C.V. es centren en la intervenció sobre dos béns rellevants del Patrimoni Cultural de la ciutat:
1.- RESTAURACIÓ I POSADA EN VALOR DE L’EXTERIOR DEL PALAU COMTAL D’OLIVA
El projecte consisteix en la restauració i recuperació dels espais i la configuració exterior del Palau Comtal d’Oliva, diferenciant les diferents fases constructives de l’edifici i recuperant les visuals i l’escala de l’edificació defensiva.
Per a això, es realitzarà una consolidació estructural i una restauració de la matèria de totes aquelles estructures històriques que apareixen en el fossat oriental i a la seua torre intermèdia, així com a la torre de la Comare, la torre del Colomer, les restes de la torre nord-oest i el Carrer Palau, en la zona central de la qual es trobava l’antic pati del palau (la ubicació del qual es vol marcar amb aquesta intervenció).
El Palau Comtal d’Oliva a principis del segle XX. Col·lecció Egil Fischer. Museu Arqueològic d’Oliva [MADO].
Per a fer possible la proposta d’intervenció sobre el monument, és necessària l’eliminació, pràcticament total, dels elements afegits per a l’ús d’habitatge que no formen part de les restes del monument i impedeixen la seua correcta lectura. A més, es tindran en compte la lectura d’empremtes que puguen aparèixer dins dels murs i en el subsol per a la seua restauració i correcta llegibilitat. Per a això, s’empraran materials respectuosos amb els preexistents i es diferenciarà clarament la intervenció dels elements originals, establint com a prioritat la conservació del bé i el diàleg entre materials. S’utilitzaran materials que ja existien en el palau, com morters de calç en lloc dels morters de ciment actuals, i materials com la fusta, la ceràmica i l’acer per a generar nous volums i reduir la repercussió visual entre les peces preexistents i les noves.
Palau Comtal d’Oliva. Estat actual. Detall de la Torre cantonera Sud-oest amb la muralla Sud. Arxiu gràfic del MADO. Foto: VBS.
Així mateix, es pretenen recuperar les visuals i l’escala de l’edificació defensiva a través de la posada en valor del fossat oriental, creant una nova zona enjardinada exterior per a l’ús de la població, i de la visibilització de les torres perimetrals que encara es conserven de l’antic palau. D’aquesta forma, es recuperaran els traçats originals i es marcarà un punt d’inici per a la recuperació completa del bé patrimonial.
El carrer Palau obert a finals del s. XIX a través del pati d’armes del monument. Col·lecció Egil Fischer. MADO.
En l’actualitat el conjunt es troba tancat als visitants, per la qual cosa la Fase I d’intervenció en el Palau Comtal d’Oliva és l’inici de la recuperació del bé patrimonial, en la qual es dotarà al monument d’un ús turístic i cultural per a la ciutadania.
2.- CONSOLIDACIÓ ESTRUCTURAL I RESTAURACIÓ DE LES RESTES DE L’ENGINY D’OLIVA – FASE I
Amb el nom d’Enginy s’identifica l’arquitectura industrial generada en els segles XV i XVI pels Comtes d’Oliva en la pròpia vila per a l’obtenció de sucre de canya mitjançant un procés fabril molt més productiu i eficient que el dels trapigs precedents. Segons la descripció realitzada per Gregorio Mayans en el segle XVIII, en l’Enginy podien distingir-se dues àrees diferenciades: el molí o instal·lació on radicava la maquinària per a la molta de la canya i l’oficina on es processava el xarop resultant fins a la seua cristal·lització com a sucre en les formes o cons ceràmics invertits, abans de la seua comercialització a Europa.
L’Enginy. L’arcada central de l’edifici original. Axiu gràfic del MADO.
Forma de sucre sobre porró. MADO. Foto: VBS
El projecte de posada en valor objecte del P. O. FEDER de la CV es centra en 3 de les 6 referències o titularitats cadastrals que alberguen restes exemptes originals conservades. En concret les cases definides amb el número de policia 10, 12 i 14 del carrer de l’Enginy. La intervenció persegueix, en primer lloc, l’execució d’obres d’emergència dirigides a la consolidació estructural d’aquesta part de l’edifici amb el concurs de la praxi arqueològica tant per a l’anàlisi de paraments i estructures com de coneixement del seu subsol. Es procedirà a l’estabilització de la galeria d’arcs, especialment els de la planta baixa, restituint les parts desaparegudes amb els mateixos sistemes constructius però diferenciats dels originals, i a la substitució de cobertes i forjats contemporanis. Així mateix, s’eliminaran, prèvia documentació, els barandats coetanis producte de la parcel·lació en habitatges del conjunt de l’edifici original i a fi de restituir la diafanitat funcional de les naus inicials en els segles XV i XVI.
Enginy. Detall de l’arcada central. Arxiu gràfic del MADO.
La recuperació d’aquesta part de l’edifici, incloent els patis posteriors del mateix, i la seua ubicació entre el propi carreró de l’Enginy i l’aparcament existent al carrer Constitució que fita amb la mateixa plaça de l’Ajuntament, facilitarà la lectura històrica i arquitectònica del bé restaurat en el medi urbà actual a més de la difusió cultural i turística del procés industrial de l’elaboració del sucre en els segles XV i XVI i la seua importància econòmica en els senyorius de la comarca.
