COOPERATIVA POPULAR AGRÍCOLA D’OLIVA
Estatuts de la Cooperativa Popular Agrícola d’Oliva (1936)
“Relación nominal de los socios que cultivan naranjos y que están pendientes de recolección y venta” (1936)
Autoritzacions d’Antonio Peiró Savall, president de la Cooperativa Popular Agrícola, a Vicente Mestre Collado, vice-president de la mateixa entitat (1936)
DIETARI DE BATISTE SIFRES PASCUAL
Batiste Sifres Pascual, natural de la Barraca d’Aigües Vives, era veí d’Oliva, en la Carretera de Pego. Militant anarquista, va ser empresonat en diverses ocasions després de la Guerra Civil. El 1944 redactava un dietari sobre les seues experiències, i moria tot just l’any següent. El document pertany a la col·lecció particular de Mari Carmen Llopis Morell, dona d’un nebot de Batiste.
TRANSCRIPCIÓ DEL DIETARI DE BATISTE SIFRES PASCUAL
LLIBRES D’ACTES DEL SINDICAT AGRÍCOLA SAN JAIME APÒSTOL D’OLIVA
Llibre d’actes de la Secció Cooperativa de Consums del Sindicat Agrícola de San Jaime Apóstol d’Oliva
27-12-1910 ========= 29-07-1911
Conté altres acords, nomenaments i anotacions
Conté un esborrany en un full solt amb noms de membres de juntes
Llibre d’actes del Sindicat Agrícola de San Jaime Apóstol d’Oliva
29-01-1920 ==== 14-03-1926
Conté anotacions en els darrers fulls, papers solts i tres impresos de la Colonia Estudiantil Valenciana.
LLIBRE D’ACTES DEL XI CONGRÉS DE LA “FEDERACIÓN DE TRABAJADORES DE LA TIERRA DE U.G.T.” (1937)
La publicació de les actes del XI Congrés Provincial de la Federación Española de Trabajadores de la Tierra de la UGT (València 7, 8 i 9 de març de 1937) ha estat cedida a l’Arxiu Municipal d’Oliva per María Morató Torres, filla de José Morató Sendra (1896-1939), condemnat a mort en el 6é Consell de Guerra de Gandia el 24 de juliol de 1939, i afusellat i enterrat el 2 de novembre a Paterna, en la fossa 100. Prèviament, havia estat tancat al Dipòsit de Presos de l’Ajuntament d’Oliva, en el mes d’abril, i després a la presó de Sant Miquel dels Reis, des d’on envià algunes cartes i una nota final de comiat a la família, escrita hores abans de ser afusellat. Com en tants altres casos de condemnats a mort i executats, la família no va conéixer mai el sumari (Madrid, Arxiu General i Històric del Ministeri de Defensa; núm. 7791-V) ni les raons de la condemna.
José Morató Sendra, de professió esporgador, es va casar amb María Torres Mestre, amb qui tingué dos fills: Pepe i María, de 8 i 3 anys quan la mort del pare. Almenys des de 1934, se’n coneix la militància en l’Agrupació Socialista d’Oliva gràcies al seu carnet, el núm. 22, conservat per la seua filla Maria.
Amb tota probabilitat, va ser regidor socialista de l’Ajuntament d’Oliva durant la República, a partir de les eleccions municipals de 1931. Intervencions seues al Plenari Municipal apareixen esmentades el gener de 1932 en el setmanari Patria Chica (núm. 4 i posteriors).
El 1937, ja en guerra, va ser delegat de Sanitat i Assistència Social, segons documents de l’Arxiu Municipal d’Oliva, on es troben vals signats per ell d’abastiment del Menjador de l’Asil i de l’Hospital Municipal.
A més, s’hi troba, amb la seua signatura, la liquidació de comptes de la Consejería de Sanidad y Asistencia Social, del 17 d’agost al 31 de desembre de 1937. El document recull les despeses del Menjador de l’Asil, del Menjador de la platja per a refugiats, els jornals abonats i diverses ajudes.
A Oliva hi havia, en març de 1937, 1.000 afiliats a la Sociedad de Trabajadores del Campo. Els delegats al Congrés de València van ser Vicente Harano i José Borràs. No sabem si José Morató Sendra també hi va assistir com a militant. En qualsevol cas, el document de l’onzé congrés li pertanyia i ha estat cedit a l’Arxiu Municipal d’Oliva per la filla, María Morató Torres, qui l’ha conservat tots aquests anys.